Aquí

Autor: Richard McGuire

Editorial: Ediciones Salamandra. 2015.

Pensa un moment en el lloc que ara mateix et trobes, i ara pensa com seria aquest espai fa cent anys. T'ho imagines? Doncs, ara pensa com seria fa cinc mil anys o quatre-cents anys cap al futur, com va canviant tot el que t'envolta, però continua sent el mateix punt de l'espai. Aquest és el punt de partida d'aquesta brillant obra.

Descriu el pas del temps per un racó d'una casa, una casa que ni tan sols existia fa uns centenars d'anys i que deixarà d'existir uns centenars d'any més tard, però l'espai continuarà allà contenint un tros de bosc, un terreny desert o una sala encara per edificar. I l'autor fa aquest exercici com si es tractés d'un enorme trencacaps, dividint la imatge en diferents quadres on es veu reflectit un moment de l'escala en el pas del temps.

En Aquí el protagonista és el temps, l'obra és una reflexió poètica plena de sentiments, empremtes, gestos, veus i sons. L'habitació que apareix està inspirada en la casa familiar de l'autor i també hi ha algunes referències als seus avantpassats, però el que també descriuen les més de tres-centes pàgines és la història del planeta i el poc espai que ocupa la humanitat en la llarga existència de la Terra.

Richard McGuire no és només un dibuixant de còmics, és un artista al qual li agrada fer moltes i variades coses, disseny de joguines, escultures, escriure llibres infantils, passant per la seva vessant com a músic al grup Liquid Liquid on toca el baix. Un autèntic artista del Renaixement.

Potser, la llavor de tota aquesta història va ser el fet que son pare feia cada any fotos de la família sempre en el mateix racó i amb la mateixa postura, una mena de primera versió de la descripció del pas del temps. De totes maneres, l'autor ens descriu un futur esperançador, lluny de visions fosques o apocalíptiques, malgrat que sovint les coses no semblen anar cap a un bon destí mundial.

Un experiment gràfic apassionant que a més provoca de forma inevitable la necessitat de lligar totes les escenes com si fossin un guió de la vida al nostre planeta i de nosaltres mateixos.

Nosaltres en la nit

Autor: Kent Haruf.

Angle Editorial. 2017

Aquesta obra va ser la darrera de l'autor que va morir de càncer. Li van diagnosticar la malaltia a inicis del 2014 i ell va lluitar amb totes les seves forces per poder entregar a l'editorial les últimes correccions al novembre del mateix any. Pocs dies després va morir a l'edat de setanta-un anys.

L'autor ja havia escrit altres cinc novel·les que transcorren al seu estat natal de Colorado, però aquesta n'ha adquirit una important rellevància per l'enorme tenacitat de l'autor per poder acabar la seva obra sabent que seria la darrera de la seva carrera.

L'obra ens conta que passa quan una senyora d'edat avançada, l'Addie More, li fa una sorprenent proposta al seu veí, el Louis Waters. Tots dos són vidus fa dos anys i la proposta d'invitar al seu veí a passar per casa seva a dormir amb ella obrirà horitzons inesperats i sacsejarà profundament les seves vides i les vides de molta gent del poble. No es tracta d'una recerca absurda de sensacions passades, senzillament volen sentir al costat del seu cos un altra persona que escolta, parla i viu en la quietud de la nit. En parlen de la vida, del seu passat, dels seus fills, de les derrotes, dels enganys, de les pors, del terratrèmol que estan originant dins d'una estructura social que no permet aquesta mena d'aventures.

Una obra tendra i delicada sobre l'envelliment i la necessitat de tenir relacions que creïn complicitat i intimitat quan ja no som joves. La importància de valorar els petits detalls i el fet de saber acceptar les situacions són elements fonamentals que dóna o hauria de donar l'experiència de viure. La serenitat es converteix en l'eina per poder continuar avançant sense por.  

Basura

Autor: Derf Backderf

Editorial: Astiberri. 2016

Jhon Backderf, aquest és el seu nom de veritat, és un dibuixant de còmics nord-americà que va publicar molts anys una tira còmica que portava el nom de "The City" en diferents publicacions del seu país. Va saltar a la fama amb la publicació l'any 2012 de la seva anterior obra completa "My friend Dahmer", que ens presentava uns dels assassins més famosos de la història, El Carnisser de Milwaukee. Va ser la seva primera obra gràfica completa i el va convertir en un valor important dins del panorama internacional.

En aquesta obra, ens torna a presentar allò que no volem veure, que volem que desaparegui sense saber ni com ni quan. Les nostres deixalles cada vegada ocupen més espai i ja s'han convertit en un problema de dimensions perilloses. Tres joves es veuen ficats a la desagradable aventura de retirar les escombraries d'una petita ciutat, on sempre són aquells personatges molests, incòmodes, bruts, i sovint criticats per uns veïns que no volen saber res d'allò que ells mateixos generen. Pujats al seu camió "Betty" ens portaran pel laberint de les escombraries entre gossos malcarats i veïns desagradables. 

La història resulta divertida, fresca, àgil i plena de moments delirants i a més a més està molt a prop de la realitat perquè  l'obra està basada en les pròpies experiències del dibuixant que va treballar una temporada en aquesta ingrata feina. Destaquen la relació del patiment de l'estiu amb les pudents olors de les bosses que s'estripen en el pitjor moment, el dolor provocat pel fred en el dur hivern i la sèrie de curiosos personatges del veïnat. 

L'obra afegeix  a més una acurada descripció del funcionament de tot el sistema de recollida de deixalles i com s'organitzen i tracten, des dels abocadors a la selecció per al reciclatge d'algunes matèries. Un problema gegantí per a moltes parts de la nostra civilització.  

Intemperie

Autor: Javi Rey

Editorial: Planeta. 2016

"Intemperie" és una magnífica adaptació al gènere del còmic de la novel·la de Jesús Carrasco que també porta el mateix nom. Totes dues són àrides i dures com el terreny on es desenvolupa l'acció, una Castellà on l'aigua és un tresor.

El protagonista principal és un nen que fuig d'uns homes, fuig d'un passat marcat per la humiliació i el càstig, Uns homes que encarnen el paper del Mal i que abusen del poder de forma cruel. En la seva fugida trobarà un home gran que viu portant cabres i que es constituirà en la seva salvació. Tots els personatges estan  molt ben descrits en la seva dimensió humana i tots ells estan marcats per l'aridesa del territori per convertir-se en autèntics arquetips de la innocència, el Mal i el Bé.

L'obra  de Carrasco i aquesta intel·ligent adaptació de  Rey, tenen moltes coses a veure amb l'obra "La Carretera" de Cormac McCarthy, són descripcions de com es van formant lligams emocionals molt forts basats en l'ètica dels personatges enmig de paisatges hostils on tot sembla haver perdut el sentit.

Els dibuixos descriuen a la perfecció la immensitat dels paisatges on no hi ha racons ni obstacles on poder amagar-se o descansar, sempre els personatges es troben a la intempèrie. La gamma de colors sempre es mou entre els tons més tòrrids i la foscor de la nit i els malsons. El jove autor es va formar a l'escola"Joso" de Barcelona i aquest any 2017 ha rebut el premi al "Millor autor revelació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona".

Una obra seria, dura, plena de moments de gran lirisme i de forts cops, propis de la vida en terrenys absolutament abandonats pet tots.  

Los buenos veranos

Autor: Zidrou. Dibuixos: Jordi Lafebre.

Norma Editorial. 2016

Una narració que comença de forma trista i acaba amb esperança. Ambientada en els anys 70, la família Faldérault decideix fer un viatge cap al sud, com una forma de fugir dels seus problemes.

La relació de parella fa temps que no funciona i la feina del pare ocupa tot el seu temps. Malgrat aquest panorama el viatge es converteix en la recerca d'una felicitat perduda i el fet del viatge i la trobada a cada pas de coses inesperades els farà apropar-se. Les coses no surten com tenien previst però els raigs del Sol comencen a il·luminar les penombres. 

De vegades cal detenir-se o canviar de velocitat per adonar-nos  que les coses s'estan deteriorant.

El guió avança de forma àgil i treballa molt el laberint de les relacions humanes, els petits detalls que de vegades són molt importants, Els dibuixos de Jordi Lafebre se situen dins de la línia franco-belga, mercat per al qual ja fa anys treballa després de la seva col·laboració a la revista Spirou. El color el posa ell mateix i Mado Peña.

Zidrou i Lafebre ja han treballat plegats a "La Mondaine" i "Lydie" amb gran d'èxit de la crítica.

"Rumbo al Sur" obre el camí amb aquest primer capítol de "Los buenos veranos" que deixarà a pas a altres episodis d'aquesta parella amb tres fills que lluita per tirar endavant i recuperar les il·lusions que s'han anat perdent dins de la rutina i la manca de temps per viure. Tot un retrat de la vida actual.