Destino Sadabad

Autor: Xavi (Xavi  Reñé). Dibuixos: Sasa (Sònia Pellejero)
Editorial: Diábolo Ediciones. 2016

Aquesta obra ens conta un viatge. Un viatge en dos sentits, un viatge d'una noia francesa que vol trobar la seva àvia que encara viu a l'Índia, i un viatge interior des de la vida acomodada dins d'una bona família occidental a la vida plena de contrastos, colors i realitats de l'Orient.

Malgrat que els autors del guió i del dibuix no han estat mai a l'Índia com reconeixen tots dos, la feina d'informació va ser molt extensa i es nota en tots els detalls de la història.

Cloe, la protagonista de vint-i-vuit anys, troba per atzar una sèrie de cartes que li ha anat enviant la seva àvia que viu molt lluny d'ella i la seva família i que mai li van arribar a les mans. Aquest és el detonant d'un viatge a la recerca d'un passat que se li ha negat per motius que ella no pot entendre. Un viatge que es complica només sortir de l'aeroport de Bombay on li roben les maletes i tota la seva documentació i diners. Comença un pelegrinatge cap a Sadabad on creu que viu la seva àvia. L'ajut de bones persones que va trobant i l'aparició d'un grup de joves d'una ONG que treballa sobre el terreny li faran arribar a la seva meta. El llarg viatge ple de moments difícils la farà créixer i entendre moltes coses que desconeixia.

La història és amena, ràpida i es llegeix amb ganes de veure com es van resolent tots els reptes. Els dibuixos de Sasa són plens de color, amb una línia clara, molt bon treball de les figures i una excel·lent col·lecció   de paisatges. Una bona edició d'una narració interessant.  

Escapar. Historia de un rehén.

Autor: Guy Delisle. 

Astiberri Ediciones. 2016

Christophe André va ser segrestat en Nazrán el dos de juliol de 1997 quan realitzava una missió amb Metges sense Fronteres. Al llarg de les pàgines d'aquesta magnífica obra podem veure com el protagonista suporta el seu segrest de 111 dies a la convulsa Chechenia quan realitzava la seva primera obra humanitària. El pas extremadament dilatat del temps és present a cada pàgina, i el valor de les petites coses com poden ser anar al bany, dormir, deixar de pensar i menjar adquireix una importància vital. 

"Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó saps perquè estàs i quan sortiràs d'allà. Quan ets un ostatge ni tan sols tens aquesta referència. No tens res", assegura Christophe André després de patir aquesta dura experiència que no va ser suficient perquè abandonés la tasca humanitària que va portar a terme divuit anys després.

Una experiència extrema que t'obliga a viure cada dia sense saber si serà l'últim. Dormir a un matalàs a terra amb un braç lligat a una cadena és una condemna tremenda, físicament devastadora, però encara resulta més insuportable tenir tant de temps per pensar en el pas del temps, en què estarà succeint a l'altra banda de les quatre parets, en el fet  que sembla que ningú pugui fer res per treure't d'aquest infern. Mantenir la calma i no perdre el sentit de la realitat es converteix en la principal empresa de cada dia.

Una obra magníficament relatada, subtil, angoixant, que descriu el pas del temps cap a un final que no saps si serà la teva mort o el teu alliberament. L'autor ens narra tot el que el protagonista va patir a les dures terres del Causcas.

Guy Delisle també és autor d'altres històries humanes que són autèntics documentals de terres llunyanes com a Pyongyang (Corea del Nord), Cròniques Birmanes i Cròniques d'Israel.