Puerta de luz

Autor: Luis Bustos

Editorial: Astiberri. 2017

Narració apocalíptica no gaire allunyada de la realitat d'un futur imminent que ens vindrà a sobre com no espavilem gaire. La protagonista és una adolescent, Alícia, de 14 anys que viu amb el seu germà petit i el seu pare dins d'una perifèrica urbanització, Puerta de Luz, oblidada per tothom, sense serveis ni cap mena de condicions humanes per viure-hi. Una més de les moltes urbanitzacions que es van construir en la bombolla immobiliària que ara resta perduda i on les bandes criminals dominen el carrer perquè la policia i els governs no tenen res a guanyar. 

Tota la trama s'inicia quan l'Alícia entra dins d'una zona que va quedar a mig construir, "la zona fantasma", i troba una petita capsa. Aquesta troballa acabarà desencadenant una allau d'esdeveniments que afectaran tota la comunitat.

Una visió, agra, dura i sense contemplacions d'un futur sense gaires més opcions que la de sobreviure, i on sentiments com l'amor, l'empatia i les ganes de viure són les poques eines per lluitar i desobeir un sistema corrupte i pervertit que ha oblidat les persones.

Luis Bustos, dibuixant madrileny amb una considerable obra entre la qual destaca darrerament la seva col·laboració amb el guionista Santiago García per als dos volums de "García", crea una narració àgil i dinàmica marcada per un dibuix en negre sobre blanc plena de matisos de grisos molt propis d'un ambient urbà degradat, erm, sense vida.

Després de llegir les cent vint pàgines i quan ja creus que no hi ha sortida, una petita esquerda et dóna una mica d'aire i esperança per continuar pensant que lluitant encara ens en sortirem.    

Naturalezas muertas

Guió: Zidrou. Dibuix: Oriol.

Norma Editorial. 2017.

Aquesta història té com a protagonista a Vidal Balaguer i Carbonell, un pintor modernista amb un talent extraordinari que freqüentava el local barceloní d'Els Quatre Gats. També hi eren pintors cèlebres com Pablo Picasso, Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Joaquim Mir i l'arquitecte Antoni Gaudi.

El guió del famós Zidrou, autor belga que hi viu a Malaga des de fa un  temps, ens presenta al pintor Balaguer i a la seva musa, Mar Monzó, que apareix en molts dels seus quadres, entre ells el conegut  "La mujer del Manto". Després, la narració l'agafa Joaquim Mir quan una model que treballa amb ell li explica l'estranya desaparició de la seva companya Mar i la posterior del mateix pintor Balaguer. D'aquesta manera comença una narració que descriu la vida d'un artista en aquella època, els seus desitjos i patiments i l'obstinació en no vendre l'obra malgrat que els deutes es mengessin el pintor. Assistim a una trama policial i detectivesca amb un final proper a la fantasia. Un guió rodó. 

Zidrou va escollir a l'il·lustrador Oriol perquè volia un artista de la terra pròpia dels protagonistes d'aquesta narració. I la tria va ser encertada perquè el treball que podem veure a les pàgines està compost per autèntics quadres que bé podrien ser de qualsevol dels millors pintors modernistes. Cadascuna de les vinyetes és una meravella digna de ser contemplada amb passió i deteniment.

Una fantàstica combinació d'un guió atractiu amb una definició gràfica sorprenent.

  

Un hombre afortunado

Autor: John Berger.

Editorial: Santillana/Alfaguara. 2008

Aquest llibre és un llibre sobre la humanitat, la consciència, la responsabilitat, el valor que li donem als nostres actes i a les persones que tenim al nostre voltant. En 1967, John Berger i el fotògraf Jean Mohr van acompanyar a John Sassall molts dies de la seva vida com a metge de capçalera dins d'una comunitat rural perduda enmig dels camps anglesos. Al llarg de les quasi dues-centes pàgines podem veure al metge en les seves visites, en els seus moments d'esbarjo al cafè del poble i ficar-nos dins dels seus pensaments. D'aquesta manera ens aproparem gradualment a l'home que hi ha darrere del metge. És molt curiosa la distància, però a la vegada proximitat que crea el metge dins de la comunitat. És un d'ells, però tots saben que no és com ells pels seus estudis, la seva experiència, el seu caràcter, la seva intimitat. És un personatge estimat pel sol fet que hagi triat quedar-se entre ells i no s'hagi decidit per fer la seva professió en una capital o un poble molt més gran. Més tard, aquesta estima vindrà reforçada per la seva proximitat amb els malalts, la seva atenció sanitària i la seva extraordinària atenció humana al cor de les persones.

L'autor reflexiona sobre la medicina, sobre com ha de ser perquè aquesta sigui efectiva, sobre la responsabilitat que té la medicina a les vides dels  pacients, sobre com acompanyar als malalts en les seves malalties fent-los partícips i protagonistes de la seva recuperació i de vegades acompanyar-los en els darrers dies. 

El llibre conté unes magnífiques fotografies en blanc i negre de diferents moments de la vida del metge, del seu hàbitat i de la comunitat on viu i treballa. Berger, un escriptor que a més d'escriure assajos i obres de teatre, també ha realitzat pel·lícules,  ha fet col·laboracions amb fotògrafs, ha creat performances i de fet és un dels més notables pensadors del segle XX.

Una brillant meditació sobre el fet de ser metge, de ser persona. L'epíleg de la darrera pàgina planteja una altra difícil qüestió al voltant del fet de la vida i el seu valor, però aquest llibre és per començar pel principi i deixar-se portar. Gaudir de la vida al camp. 

Nadie

Autor: Jeff  Lemire.

Editorial: Planeta deAgostini. 2010

És possible que "Nadie" no sigui una història ben explicada, que els seus personatges no estiguin del tot perfilats, que la narració passi per diferents moments d'interès, que tingui algun problema de ritme, que el dibuix d'aquest autor nord-americà de vegades sigui una mica inestable, és possible tot això. Si, i per això suposo que la gran part de la crítica de còmics l'ha castigat de forma excessiva al meu entendre.

D'entrada presentar un altre personatge absolutament cobert de benes que oculten la seva identitat ja resulta estimulant. La descripció de l'efecte que causa la seva aparició en un petit poble i la immediata  riuada de tota mena de xafarderies està molt ben definida. La relació dels variats i particulars personatges del poble potser perd intensitat en algun moment, però la seva presentació està molt ben exposada perquè un pugui imaginar-se el panorama que envolta al personatge central.

Un rar esdeveniment farà que tot s'acceleri de forma imparable i que totes les sospites caiguin sobre el rar veí. Una història que podria donar peu a un film dels germans Cohen o de Jim Jarmusch, per la galeria de personatges i l'ambient d'espai i temps tancat en si mateix.

El dibuix de Lemire resulta eficaç per explicar la història sense tractar-se d'un gran il·lustrador, i amb els negres i blaus sobre blanc fa moure tot l'engranatge d'una narració que avança de forma lleugera cap  a un final no tan previsible com diuen alguns.

Jo he gaudit una bona estona seguint les passes a aquest nou personatge emmascarat que oculta un passat sorprenent.   

Náufragos

Autors: Laura Pérez i Pablo Monforte.

Editorial: Salamandra Graphic. 2016

Els dos autors de l'obra es reparteixen per igual les tasques de guió i il·lustració, cosa no gaire freqüent en el món del còmic. 

Laura Pérez, il·lustradora  amb llarga trajectòria i formada al Canadà, França i Espanya va rebre el premi "València Crea" el 2015. Pablo Monforte, il·lustrador i arquitecte va també guanyar el "València Crea" i ha publicat diferents llibres de poesia i també treballa com a fotògraf i dissenyador.

Aquesta obra va guanyar  l'any 2016 el "Premi Internacional de Novela Gráfica" que donen l'editorial Salamandra i la FNAC conjuntament.

L'obra ens descriu la relació entre Alejandra i Julio , dos joves que es coneixen en Madrid l'any 1981 i es tornen a trobar en Barcelona déu anys més tard. La història ens va portant a les dues ciutats, amb diferents inquietuds i formes de viure molt diferents i ens presenta una sèrie de trobades on l'atzar juga un paper important. No deixa de ser una reflexió sobre el pas del temps i la impossibilitat de tornar sobre les nostres passes. El passat va quedar endarrere i allò que va ser no tornarà a ser de la mateixa manera mai. Podem aprendre de les nostres errades, però no les podem esborrar de la nostra existència. 

Tota l'obra es mou entre un ventall de colors molt reduït, el sèpia per als anys a Madrid, i els blaus per a la Barcelona dels 90. D'aquesta manera tot el còmic respira un cert aire de nostàlgia, de pèrdua d'emocions i sentiments que han anat degradant-se de forma progressiva, lenta però imparable. 

Una obra melancòlica que descriu els sentiments dels protagonistes i de les ciutats que els envolten i on el pas del temps es fa evident a cada pàgina. 

El dia más largo del futuro

Autor: Lucas Varela

Editorial: Ediciones La Cúpula. 2017

Abans de començar a llegir la història, el que ens sorprèn gratament és la delicada il·lustració i l'harmonia que omplen les pàgines d'aquesta obra. La manca absoluta de text no és un handicap, al contrari, li dóna a la narració un ritme de vertigen que ens fa avançar amb ganes per veure com es resol una trama delirant, però molt propera a la realitat dels nostres dies.

Els protagonistes són un oficinista i un robot que realitza treballs de la llar. Tots dos es veuran implicats en una aventura per l'aparició d'un rar foraster que porta un maletí ple de sorpreses, de somnis i malsons. La societat està dividida en dues grans corporacions enfrontades. El futur sembla absolutament dominat per la burocràcia, el tecnicisme i una jerarquia que ho controla tot, però encara hi queda un petit espai per a la sorpresa. Una sorpresa que tirarà per terra tota l'estructura d'un futur molt gris, poc esperançador. Potser, l'obra té alguna semblança a les històries del noruec  Jason, sobretot pel llenguatge de les imatges i la manca de text, però cadascú té les seves particularitats. 

Lucas Varela també ha realitzat altres obres amb títols tan divertits com:  "Las aventuras de un bacalao", "Vodka para el desayuno, vol 1", "El día que probé el Gorgonzola" i "Diario de un pobre perturbado". Amb els títols ja podeu veure que l'autor és amant de l'enginy.

Una obra àgil, divertida, ben dibuixada i plena d'humor sobre un futur que desitgem  no arribi mai. 

Nos vemos allá arriba

Autor: Christian de Metter

Editorial: Norma Editorial. 2017

Aquesta obra és una adaptació de la novel·la que porta el mateix nom de l'escriptor Pierre Lemaitre que va guanyar el Premi Goncourt l'any 2013. A més de guanyar aquest important premi, que és el més gran del món literari francès, l'obra va ser un èxit absolut de vendes. 

Aquesta magnífica adaptació  manté tota la intriga, la crònica social i l'humor àcid de l'obra original i ens dóna a més a més l'oportunitat de gaudir d'aquest brillant dibuixant parisenc nascut l'any 1968. La seva tècnica ens ofereix unes pàgines dinàmiques, amb molt de color i una perfecta mostra tant dels espais com dels personatges. La utilització del color és elegant i intel·ligent.

L'obra ens narra la vida de tres personatges implicats en un desgraciat incident els darrers dies de la crua I Guerra mundial l'any 1918. Els soldats Albert Maillard i Édouard Péricourt pateixen ferides greus provocades per un brutal i absurd comportament del seu tinent Aulnay-Pradelle  pocs dies abans de l'armistici que tancarà el conflicte bèl·lic. 

Al seu retorn a la vida civil, Maillard i Péricourt que ha patit la pèrdua absoluta de la mandíbula, busquen la manera de sortir de la misèria de la manera més sorprenent. Al mateix temps el cínic tinent també ha trobat la manera de guanyar-se la vida de forma cruel i sense cap mena de remordiments. La vida dóna moltes voltes i al final situarà a tots els personatges en llocs molt diferents. Una entretinguda història que combina la trama detectivesca, la crònica social, el drama psicològic i una crítica política i  antibel·licista.

Bona dosi d'humor, intriga i aventures, gaudint d'un magnífic dibuixant i il·lustrador que ha portat a terme una perfecta adaptació de la novel·la homònima de Lemaitre.    

Amors imperfectes

Autor: Hiromi Kawakami
Editorial: Quaderns Crema. 2016

Un llibre que no arriba a les cent cinquanta pàgines i totes elles ens parlen d'amor. L'escriptora japonesa Kawakami va néixer a Tòquio l'any 1958, va estudiar Ciències Naturals i va ser professora de Biologia. L'any 1994 va publicar la seva primera novel·la. Ara mateix és una de les escriptores més premiades al Japó i una de les més llegides.

Vint-i-tres petites narracions, algunes de tan sols tres o quatre pàgines, ens apropen a un tema subtil i delicat com és l'amor. L'amor en totes els seus vessants, tots els seus estats, l'aparició i la desaparició, el temor, els desitjos ocults, la imperfecció de l'ànima, la soledat, la desil·lusió, el camí cap a la vellesa. La vintena de petits relats, malgrat que són independents uns dels altres, tenen un fil conductor que els lliga i que de vegades sembla que el final d'un doni peu al següent. El llibre incideix més en els sentiments observats des de la part femenina.

Un llibre sobri i subtil, amb una prosa exquisida i que ens posa davant amb tendresa els sentiments humans més profunds. Un llibre per degustar amb pausa, gaudint dels petits detalls. 

Asylum

Autor: Javier de Isusi

Editorial: CEAR-Euskadi/Astiberri. 2017

El llibre formava part del projecte Memorias Compartidas, , fet entre el CEAR-Euskadi (Comisión de Ayuda al/la Refugiado/a en Euskadi) i l'Observatorio por la Paz Gernika Gogoratuz. L'obra parla per sobre de tot de la memòria de l'exili, sempre similar, malgrat que les circumstàncies que provoquen l'exili poden ser molt diverses..

L'obra es divideix en cinc històries que es van entrellaçant. La principal, que està explicada del principi al final, és la d'una dona basca, Marina, que es va haver d'exiliar després de la nostra guerra civil i que va patir els camps de refugiats francesos que eren autèntics camps de concentració. També ens explica la gran tasca humanitària que va fer Mèxic amb els refugiats de la Guerra Civil.

Les altres són les de la Imelda, una jove periodista mexicana amenaçada de mort per denunciar casos de femenicidi a Ciudad Juarez; l'Aina, una jove nigeriana que cau en una xarxa de prostitució; la Sanza, una dona del Congo que porta deu anys fugint de la guerra i que queda detinguda a la tanca de Melilla; el Chris, un jove homosexual ugandès que viu sempre amb por i que ens parla de la terrible homofòbia a l'Àfrica. Totes les històries estan basades en fets reals i l'autor ha tingut molta documentació aportada pel CEAR per elaborar aquestes cinc dures narracions. També es va basar en la seva pròpia experiència i en entrevistes personals.

Isusi fa servir una tècnica de llapis i aquarel·la que ja ha fet servir en altres obres seves anteriors i que dóna a tot el  relat un ventall molt ampli de colors i tons.

Una obra seriosa, ben explicada i documentada, molt compromesa i que sobretot ens ensenya la diferència que existeix quan som nosaltres qui cerquem l'exili o bé com veiem a l'altre quan és aquest el que truca a la nostra porta. Tots els beneficis de la venda d'aquesta obra són para CEAR-Euskadi.

El pequeño Christian

Autor: Blutch

Editorial: Norma Editorial. 2011

Blutch és el nom artístic de Christian Hincker, un autor nascut fa cinquanta anys a Estrasburg que va rebre el premi d'Angoulême l'any 2009.

Aquesta obra és un homenatge a la seva infantesa i a la infantesa de molts de nosaltres. Christian és un nen que com molts nens encara passa de les nenes, li agrada sobretot jugar i llegir còmics. Els seus herois són Steve McQueen, Jhon Wayne i Charlton Heston i quan juga sempre li agrada ser el cowboy i no el pobre indi que sempre perd. 

El dibuix en negre, molt ratllat per crear volums sobre el blanc, té molta força i descriu molt bé les emocions dels personatges. El món d'aventures reals i d'històries nascudes en la imaginació d'aquest nen va omplint les pàgines de tendresa, d'una tendresa comuna a la infantesa de molts dels lectors. Un cant als dies abans de la pèrdua de la innocència.

Una magnífica edició fa d'aquesta obra una bona opció per tornar a jugar a indis i americans, a córrer darrere d'una pilota i somiar amb un món ple d'herois bons i justs. 

Aquí

Autor: Richard McGuire

Editorial: Ediciones Salamandra. 2015.

Pensa un moment en el lloc que ara mateix et trobes, i ara pensa com seria aquest espai fa cent anys. T'ho imagines? Doncs, ara pensa com seria fa cinc mil anys o quatre-cents anys cap al futur, com va canviant tot el que t'envolta, però continua sent el mateix punt de l'espai. Aquest és el punt de partida d'aquesta brillant obra.

Descriu el pas del temps per un racó d'una casa, una casa que ni tan sols existia fa uns centenars d'anys i que deixarà d'existir uns centenars d'any més tard, però l'espai continuarà allà contenint un tros de bosc, un terreny desert o una sala encara per edificar. I l'autor fa aquest exercici com si es tractés d'un enorme trencacaps, dividint la imatge en diferents quadres on es veu reflectit un moment de l'escala en el pas del temps.

En Aquí el protagonista és el temps, l'obra és una reflexió poètica plena de sentiments, empremtes, gestos, veus i sons. L'habitació que apareix està inspirada en la casa familiar de l'autor i també hi ha algunes referències als seus avantpassats, però el que també descriuen les més de tres-centes pàgines és la història del planeta i el poc espai que ocupa la humanitat en la llarga existència de la Terra.

Richard McGuire no és només un dibuixant de còmics, és un artista al qual li agrada fer moltes i variades coses, disseny de joguines, escultures, escriure llibres infantils, passant per la seva vessant com a músic al grup Liquid Liquid on toca el baix. Un autèntic artista del Renaixement.

Potser, la llavor de tota aquesta història va ser el fet que son pare feia cada any fotos de la família sempre en el mateix racó i amb la mateixa postura, una mena de primera versió de la descripció del pas del temps. De totes maneres, l'autor ens descriu un futur esperançador, lluny de visions fosques o apocalíptiques, malgrat que sovint les coses no semblen anar cap a un bon destí mundial.

Un experiment gràfic apassionant que a més provoca de forma inevitable la necessitat de lligar totes les escenes com si fossin un guió de la vida al nostre planeta i de nosaltres mateixos.

Nosaltres en la nit

Autor: Kent Haruf.

Angle Editorial. 2017

Aquesta obra va ser la darrera de l'autor que va morir de càncer. Li van diagnosticar la malaltia a inicis del 2014 i ell va lluitar amb totes les seves forces per poder entregar a l'editorial les últimes correccions al novembre del mateix any. Pocs dies després va morir a l'edat de setanta-un anys.

L'autor ja havia escrit altres cinc novel·les que transcorren al seu estat natal de Colorado, però aquesta n'ha adquirit una important rellevància per l'enorme tenacitat de l'autor per poder acabar la seva obra sabent que seria la darrera de la seva carrera.

L'obra ens conta que passa quan una senyora d'edat avançada, l'Addie More, li fa una sorprenent proposta al seu veí, el Louis Waters. Tots dos són vidus fa dos anys i la proposta d'invitar al seu veí a passar per casa seva a dormir amb ella obrirà horitzons inesperats i sacsejarà profundament les seves vides i les vides de molta gent del poble. No es tracta d'una recerca absurda de sensacions passades, senzillament volen sentir al costat del seu cos un altra persona que escolta, parla i viu en la quietud de la nit. En parlen de la vida, del seu passat, dels seus fills, de les derrotes, dels enganys, de les pors, del terratrèmol que estan originant dins d'una estructura social que no permet aquesta mena d'aventures.

Una obra tendra i delicada sobre l'envelliment i la necessitat de tenir relacions que creïn complicitat i intimitat quan ja no som joves. La importància de valorar els petits detalls i el fet de saber acceptar les situacions són elements fonamentals que dóna o hauria de donar l'experiència de viure. La serenitat es converteix en l'eina per poder continuar avançant sense por.  

Basura

Autor: Derf Backderf

Editorial: Astiberri. 2016

Jhon Backderf, aquest és el seu nom de veritat, és un dibuixant de còmics nord-americà que va publicar molts anys una tira còmica que portava el nom de "The City" en diferents publicacions del seu país. Va saltar a la fama amb la publicació l'any 2012 de la seva anterior obra completa "My friend Dahmer", que ens presentava uns dels assassins més famosos de la història, El Carnisser de Milwaukee. Va ser la seva primera obra gràfica completa i el va convertir en un valor important dins del panorama internacional.

En aquesta obra, ens torna a presentar allò que no volem veure, que volem que desaparegui sense saber ni com ni quan. Les nostres deixalles cada vegada ocupen més espai i ja s'han convertit en un problema de dimensions perilloses. Tres joves es veuen ficats a la desagradable aventura de retirar les escombraries d'una petita ciutat, on sempre són aquells personatges molests, incòmodes, bruts, i sovint criticats per uns veïns que no volen saber res d'allò que ells mateixos generen. Pujats al seu camió "Betty" ens portaran pel laberint de les escombraries entre gossos malcarats i veïns desagradables. 

La història resulta divertida, fresca, àgil i plena de moments delirants i a més a més està molt a prop de la realitat perquè  l'obra està basada en les pròpies experiències del dibuixant que va treballar una temporada en aquesta ingrata feina. Destaquen la relació del patiment de l'estiu amb les pudents olors de les bosses que s'estripen en el pitjor moment, el dolor provocat pel fred en el dur hivern i la sèrie de curiosos personatges del veïnat. 

L'obra afegeix  a més una acurada descripció del funcionament de tot el sistema de recollida de deixalles i com s'organitzen i tracten, des dels abocadors a la selecció per al reciclatge d'algunes matèries. Un problema gegantí per a moltes parts de la nostra civilització.  

Intemperie

Autor: Javi Rey

Editorial: Planeta. 2016

"Intemperie" és una magnífica adaptació al gènere del còmic de la novel·la de Jesús Carrasco que també porta el mateix nom. Totes dues són àrides i dures com el terreny on es desenvolupa l'acció, una Castellà on l'aigua és un tresor.

El protagonista principal és un nen que fuig d'uns homes, fuig d'un passat marcat per la humiliació i el càstig, Uns homes que encarnen el paper del Mal i que abusen del poder de forma cruel. En la seva fugida trobarà un home gran que viu portant cabres i que es constituirà en la seva salvació. Tots els personatges estan  molt ben descrits en la seva dimensió humana i tots ells estan marcats per l'aridesa del territori per convertir-se en autèntics arquetips de la innocència, el Mal i el Bé.

L'obra  de Carrasco i aquesta intel·ligent adaptació de  Rey, tenen moltes coses a veure amb l'obra "La Carretera" de Cormac McCarthy, són descripcions de com es van formant lligams emocionals molt forts basats en l'ètica dels personatges enmig de paisatges hostils on tot sembla haver perdut el sentit.

Els dibuixos descriuen a la perfecció la immensitat dels paisatges on no hi ha racons ni obstacles on poder amagar-se o descansar, sempre els personatges es troben a la intempèrie. La gamma de colors sempre es mou entre els tons més tòrrids i la foscor de la nit i els malsons. El jove autor es va formar a l'escola"Joso" de Barcelona i aquest any 2017 ha rebut el premi al "Millor autor revelació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona".

Una obra seria, dura, plena de moments de gran lirisme i de forts cops, propis de la vida en terrenys absolutament abandonats pet tots.  

Los buenos veranos

Autor: Zidrou. Dibuixos: Jordi Lafebre.

Norma Editorial. 2016

Una narració que comença de forma trista i acaba amb esperança. Ambientada en els anys 70, la família Faldérault decideix fer un viatge cap al sud, com una forma de fugir dels seus problemes.

La relació de parella fa temps que no funciona i la feina del pare ocupa tot el seu temps. Malgrat aquest panorama el viatge es converteix en la recerca d'una felicitat perduda i el fet del viatge i la trobada a cada pas de coses inesperades els farà apropar-se. Les coses no surten com tenien previst però els raigs del Sol comencen a il·luminar les penombres. 

De vegades cal detenir-se o canviar de velocitat per adonar-nos  que les coses s'estan deteriorant.

El guió avança de forma àgil i treballa molt el laberint de les relacions humanes, els petits detalls que de vegades són molt importants, Els dibuixos de Jordi Lafebre se situen dins de la línia franco-belga, mercat per al qual ja fa anys treballa després de la seva col·laboració a la revista Spirou. El color el posa ell mateix i Mado Peña.

Zidrou i Lafebre ja han treballat plegats a "La Mondaine" i "Lydie" amb gran d'èxit de la crítica.

"Rumbo al Sur" obre el camí amb aquest primer capítol de "Los buenos veranos" que deixarà a pas a altres episodis d'aquesta parella amb tres fills que lluita per tirar endavant i recuperar les il·lusions que s'han anat perdent dins de la rutina i la manca de temps per viure. Tot un retrat de la vida actual. 

Destino Sadabad

Autor: Xavi (Xavi  Reñé). Dibuixos: Sasa (Sònia Pellejero)
Editorial: Diábolo Ediciones. 2016

Aquesta obra ens conta un viatge. Un viatge en dos sentits, un viatge d'una noia francesa que vol trobar la seva àvia que encara viu a l'Índia, i un viatge interior des de la vida acomodada dins d'una bona família occidental a la vida plena de contrastos, colors i realitats de l'Orient.

Malgrat que els autors del guió i del dibuix no han estat mai a l'Índia com reconeixen tots dos, la feina d'informació va ser molt extensa i es nota en tots els detalls de la història.

Cloe, la protagonista de vint-i-vuit anys, troba per atzar una sèrie de cartes que li ha anat enviant la seva àvia que viu molt lluny d'ella i la seva família i que mai li van arribar a les mans. Aquest és el detonant d'un viatge a la recerca d'un passat que se li ha negat per motius que ella no pot entendre. Un viatge que es complica només sortir de l'aeroport de Bombay on li roben les maletes i tota la seva documentació i diners. Comença un pelegrinatge cap a Sadabad on creu que viu la seva àvia. L'ajut de bones persones que va trobant i l'aparició d'un grup de joves d'una ONG que treballa sobre el terreny li faran arribar a la seva meta. El llarg viatge ple de moments difícils la farà créixer i entendre moltes coses que desconeixia.

La història és amena, ràpida i es llegeix amb ganes de veure com es van resolent tots els reptes. Els dibuixos de Sasa són plens de color, amb una línia clara, molt bon treball de les figures i una excel·lent col·lecció   de paisatges. Una bona edició d'una narració interessant.  

Escapar. Historia de un rehén.

Autor: Guy Delisle. 

Astiberri Ediciones. 2016

Christophe André va ser segrestat en Nazrán el dos de juliol de 1997 quan realitzava una missió amb Metges sense Fronteres. Al llarg de les pàgines d'aquesta magnífica obra podem veure com el protagonista suporta el seu segrest de 111 dies a la convulsa Chechenia quan realitzava la seva primera obra humanitària. El pas extremadament dilatat del temps és present a cada pàgina, i el valor de les petites coses com poden ser anar al bany, dormir, deixar de pensar i menjar adquireix una importància vital. 

"Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó saps perquè estàs i quan sortiràs d'allà. Quan ets un ostatge ni tan sols tens aquesta referència. No tens res", assegura Christophe André després de patir aquesta dura experiència que no va ser suficient perquè abandonés la tasca humanitària que va portar a terme divuit anys després.

Una experiència extrema que t'obliga a viure cada dia sense saber si serà l'últim. Dormir a un matalàs a terra amb un braç lligat a una cadena és una condemna tremenda, físicament devastadora, però encara resulta més insuportable tenir tant de temps per pensar en el pas del temps, en què estarà succeint a l'altra banda de les quatre parets, en el fet  que sembla que ningú pugui fer res per treure't d'aquest infern. Mantenir la calma i no perdre el sentit de la realitat es converteix en la principal empresa de cada dia.

Una obra magníficament relatada, subtil, angoixant, que descriu el pas del temps cap a un final que no saps si serà la teva mort o el teu alliberament. L'autor ens narra tot el que el protagonista va patir a les dures terres del Causcas.

Guy Delisle també és autor d'altres històries humanes que són autèntics documentals de terres llunyanes com a Pyongyang (Corea del Nord), Cròniques Birmanes i Cròniques d'Israel.

El librero

Autor: Roald Dahl. Dibuixos: Federico Delicado.

Editorial: Nórdica Libros. 2016

Una altra vegada Roald Dahl. Sí, no és la primera obra que comentem d'ell, però aquest autor britànic convé trobar-se'l sovint perquè les seves obres tenen aquesta combinació poderosa d'un humor àcid i intel·ligent amb una escriptura rica i fluida. 

L'altra obra que figura al blog, La Cata també és de la mateixa editorial i compta de la mateixa manera amb unes il·lustracions que acompanyen al text. Totes dues amb una bona edició.

A "El Librero" trobem una petita narració amb dos personatges principals dins d'una llibreria que porta el curiós nom de Llibres rars on s'amunteguen piles de llibres vells. Ells no semblen massa preocupats per les reduïdes vendes ni per la desaparició de llibres a les mans dels petits lladregots. La seva activitat es concentra en el petit despatx  que té la botiga darrera. La seva mirada sembla detenir-se cada dia a les pàgines de les esqueles obituàries i la seva obra més consultada és el Who's Who, una publicació anglesa amb molts anys d'història que et diu qui és qui dels nobles britànics.

Els dibuixos de Federico Delicado, autor extremeny de dilatada trajectòria en la il·lustració infantil, ens aporten una particular visió dels personatges molt a prop de la caricatura i amb forts tons de colors.

Una obra divertida amb un final sorprenent com acostumava a fer aquest prolífic autor que va morir l'any 1990. 

La momia misteriosa

Autor: Jason.

Editorial Astiberri. 2016

La Momia Misteriosa és un recull de nombroses tires publicades a diferents mitjans per l'autor noruec amb el seu particular humor negre i molt a prop de l'absurd. Fins i tot de vegades històries que d'entrada no tenen cap mena de sentit van agafant coherència amb el pas de les vinyetes. Al llarg de les pàgines van apareixent una sèrie reduïda de personatges, la mòmia, l'esquelet, una mena de rocker que assembla una mica al Nick Cave i el troglodita que tot ho soluciona amb el cop de porra.  

Com sempre a les històries de Jason la paraula inexistent deixa pas al moviment d'aquests personatges àcids, obsessius i una mica pertorbats. Un cert fatalisme marca totes les accions de tots ells que semblen obligats d'alguna forma a realitzar les seves accions sense pensar-hi gaire ni en el perquè ni en les conseqüències dels seus actes.

Jason amb els seus personatges antropomòrfics i el traç nu que l'acompanya des de fa molts anys construeix un món personal que ens provoca el somriure davant de l'absurditat. El tema de la mort i de la fi de la vida és tractat amb molt d'humor quan l'esquelet i el seu company de cementiri semblen tenir una altra vida força entretinguda. 

La timidesa de l'autor noruec nascut l'any 1965 a Molde ha originat aquests personatges silenciosos, observadors i poc amants de la conversa. Amb una obra prolífica al llarg de més de vint anys Jason, reconeix la influència del mestre Hergé i de cineastes com Buster Keaton, Jim Jarmusch i Aki Kaurismaki, autors mestres en dir moltes coses sense gaires paraules. 

La Mòmia Misteriosa és una bona obra que recull molts moments brillants d'aquest singular autor que és Jason.