dilluns, 19 de desembre de 2016

Fira Tàrrega 2016


Es va celebrar del vuit  a l'onze de setembre, però només vaig poder ser-hi un parell de dies. Destaco tres espectacles dels set que vaig veure del programa oficial.


 Silencis
Claire Ducreux. Plaça Major.

No és el millor espectacle d'ella, no aporta gaire cosa nova a la seva llarga producció, però aquesta noia té el poder d'enamorar al públic amb la seva tendresa. El seu personatge delicat i fràgil és capaç d'establir una comunicació emocional amb el públic molt forta i ella ho sap i juga aquesta carta amb intel·ligència. Aquesta vegada l'escenografia és un arbre de metall que dóna alguna sorpresa i que es constitueix com el centre de l'acció.  Un espectacle poètic i emotiu per als molts amants d'aquest personatge i seguidors d'aquesta menudeta artista del teatre gestual.




Amigoo.
Mumusic Circus. Plaça dels Àlbers.

Un home i una dona, i un contrabaix. Ballen, salten, s'agafen, es manipulen, un va darrere l'altre, juguen amb els objectes, fan partícip al públic, enamoren. Un circ poètic ple d'acrobàcies i música.
Ells dos ens ofereixen fragments de la seva relació de parella, de la seva humanitat, detalls grans i petits que constitueixen una vida. Calidesa i una exquisida execució, no cal gaire cosa de vegades per fer una cosa tan rodona, tan rodona com la seva circulació a escena. 





A mi no me escribió Tennessee Williams.
Cia. Roberto G. Alonso. (sota un pont).

Quan dic sota un pont és com sona, la mena d'escenari és un atrotinat habitat d'una dona d'edat indefinida que ens explica totes les desil·lusions que l'han portada a ser la persona que és ara, una figura desnonada, que viu a la misèria, derrotada emocionalment i amb poques possibilitats de sortir del pou. La dramatúrgia de Marc Rosich fa que el personatge s'emmiralli en les figures mítiques de les heroïnes de T. Williams i crea un producte tragicòmic molt poderós.
Una peça de joieria de Roberto que ficat dins del paper d'aquesta dona arriba al màxim nivell de la interpretació d'una derrota. Una obra amb dansa, teatre del gest, text, cançons en directe i playback i que busca la connexió directa amb el públic en un espai perfectament escollit per donar la sensació de realitat, una realitat que ofega a moltes persones soles a prop nostre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada