dimarts, 30 d’agost del 2016

Las calles de arena


Autor: Paco Roca
Editorial Astiberri. 2009

Cent pàgines d'anades i vingudes, pujades i baixades, entrades i sortides, girs i contragirs dins d'un laberint ple de personatges atrapats en un món fantàstic que s'apodera d'una realitat que desapareix per sempre. 
L'obra compta amb una introducció molt interessant de Juan Manuel Díaz de Guereñu que ens situa aquesta dinàmica historia en el panorama literari amb cites i al·lusions a Borges, Cortázar, Kafka, Dostoievski, Poe i Melville. La trama fantàstica de Paco Roca, com tota la seva ficció, està feta de realitat. I aquesta fantasia no provoca por, provoca incertesa, perplexitat, esgotament davant de l'absurd. L'humor que apareix humanitza de forma permanent tot aquest món inquietant ple d'obsessions i estructures mentals circulars i ens invita al somriure. És molt probable que davant de les accions del personatge principal que es precipita en aquest caos absurd aparegui als nostres caps la pregunta de què faríem nosaltres si ens trobéssim en aquesta situació on la realitat va desapareixent a cada pas. També l'obra ens planteja que és important el camí quan coneixem el destí. Si el desconeixem, poc importa el camí que agafem. 
Paco Roca, autor consolidat i considerat un dels millors del panorama espanyol, construeix una bella història trobant una narració clara i que per la seva construcció va accelerant el ritme interior fent que ens precipitem a cada pàgina per veure el desenllaç. Em resulta molt divertida l'aparició del senyor Rosendo de los vientos, un cartògraf que dibuixa els mapes a escala 1:1, és a dir, a la mateixa mesura que la realitat. Delirant.  
Com diu l'autor "Un malson no finalitza quan ens llevem, si no quan arriba un somni digne de ser somiat".   

dilluns, 29 d’agost del 2016

Catedral


Autor: Raymond Carver
Editorial Anagrama. 2010

Ho he tornat a fer. He tornat a llegir aquesta obra immensa de Carver. Els dotze contes que constitueixen l'obra són la millor  mostra del que es va anomenar Realisme Brut Nord-americà. El darrer conte porta el nom del conjunt de narracions, Catedral.
Totes les històries ens mostren personatges carregats de dubtes, costums, pors, perdedors, decebuts, o sense esperança amb un estil minimalista, mancat de qualsevol imatge retòrica. Les narracions són com petits fragments de vides, sense un principi ni un final. Vides de persones que transiten pels seus dies sense poder canviar allò que els enfonsa sense remei. 
Tots ens podem sentir identificats amb aquests humans perduts en la tempesta, i ens preguntarem què faríem nosaltres davant d'aquests conflictes, malentesos, situacions absurdes o aquelles que ens maten per la rutina i monotonia. No hi ha herois ni finals feliços, tan sols humanitat, fragilitat. Sempre flota sobre l'aire un cert aire d'amenaça, un temor que les coses aniran sens dubte a empitjorar, una mena de destí tràgic barrejat sovint amb l'ús de l'alcohol com a sortida. 
Raymond Carver es va consagrar com un dels millors escriptors de contes amb el seu estil concís on també sembla operar la consigna de Mies van der Rohe de Menys és Més. Un minimalisme poderós que ens fa no perdre l'atenció sobre les nostres vides, allò que ens passa a tots al llarg dels dies. La seva mort l'any 1988 amb només 49 anys va tallar una obra de poemes i contes que el porta a ser considerat un mestre internacional del gènere. 

diumenge, 28 d’agost del 2016

Rojo como la nieve


Autor: Christian De Metter
Editorial Ponent Mon. 2015

Una obra seriosa, plena de sentiments, conflictes emocionals, passió i dolor. El títol ja fa referència clara a la sang que tenyeix de vermell la neu. Estem davant d’un western crepuscular on ni els bons són tan bons ni els dolents són tan dolents. Tots els personatges conformen un ampli ventall de grisos i sempre es mouen per raons i instints que moltes vegades els superen. 
Fa sis anys de la mort del seu marit i de la desaparició de la seva filla Abby pocs mesos després. Ara, la noticia d’un judici en un poble proper al seu, torna a obrir les ferides del passat i mou a la vídua  MacKinley a tornar a  emprendre la recerca de la nena i a trobar la veritat del que realment va passar. L’acusat d’un segrest, un tal Buck MacFly, sembla conèixer on és Abby, però les coses no són el que semblen i tot està per resoldre. A la darrera pàgina de l’obra coneixerem un detall que ens donarà una altra visió de tot aquest compendi de gèneres que és aquest western ple de realitat, violència, intriga i amargor.
 Christian De Metter, dibuixant francès, va guanyar el Premi del Públic al Festival d'Angoulême l'any 2005 per la seva obra "Le Sang des Valentines"   

divendres, 26 d’agost del 2016

Sold Out



Autors: Txemi Terroso i Óscar Giménez
Libros. com. (Edició feta per Crowdfunding). 2016

És un llibre rar, però en la seva raresa està el seu encant. En principi es tracta d’un recull de cròniques de concerts d’un blog de Txemi  Terroso, periodista i crític musical,  i Óscar Giménez, il·lustrador de prestigi que van veure concerts de música de gent que especialment els hi agradaven. És la manera de realitzar aquests comentaris el que té molta gràcia. Els concerts passen  a esdevenir situacions absolutament plenes de fantasia i imatges oníriques, els instruments i els sons de vegades són éssers, forces de la natura o poders sobrenaturals. Tots els concerts viscuts són experiències màgiques i plens de sensacions irrepetibles. La passió per les cançons, la devoció pels artistes i l’amor pels concerts es presenta a cada pàgina d'aquest especial llibre.
Primer tots els comentaris es van convertir en un blog per a la Sexta Noticias, i un temps després  van crear una web pròpia que portava el nom de Entradas Agotadas.  Els textos del crític musical Txemi Terroso i les il·lustracions de Óscar Giménez  et fan viure els concerts com mai hauries pensat que es podia fer. Aquestes petites històries van des de l’any 2009 fins a les darreres setmanes del 2015. Pots trobar concerts d’artistes com Artic monkeys, The Black Keys, Vetusta Morla, Ocean Colour Scene, Crystal Fighters, Portishead, Silvía Pérez Cruz o Antònia Font entre un total de cinquanta concerts inoblidables.

Sentiràs a la pell la pujada al Cel que ells van experimentar  veient artistes capaços d'arrancar-te el cor, acariciar-lo i tornar-te’l a posar al seu lloc. Et fan volar amb concerts que no haurien d’acabar mai.   

dijous, 18 d’agost del 2016

Los combates cotidianos


Autor: Manu Larcenet
Norma Editorial. 2004-2007

Larcenet ens presenta l'escenari i els principals protagonistes amb els quals conviu Marco, un fotògraf de guerra, que pateix atacs de pànic i que vol re-orientar la seva vida. Van apareixent el seu estimat germà amb la seva cunyada, els pares, els seus nous veïns, una veterinària molt bufona i el seu millor amic, Adolf, un gatet negre.


Ens continua presentant altres personatges, especialment als companys que havia tingut el seu pare a les drassanes i que ara seran els protagonistes de la seva nova exposició a una sala important a Paris. També els altres fotògrafs amb els què comparteix l'exposició i la propietària de la galeria donen molt de joc en aquest segon volum. La vida va avançant amb pèrdues i alguna victòria.    


En aquest tercer volum Marco intenta continuar vivint després d'una pèrdua important i el fa replantejar algunes coses per no perdre l'equilibri. La mare d'en Marco ens donarà una autèntica lliçó de vida. Passarem d'una situació dura a horitzons més alegres i tranquils amb el llarg de la lectura de les pàgines.  


En el volum final d'aquesta obra la política social agafa molt de pes quan la situació dels treballadors de les drassanes es posa absolutament perduda. És el final de tota una generació de persones grans i sense preparació atemorides per l'atur i el pes de la immigració. La vida familiar i la relació amb la seva filla són un contrapunt magnífic per tancar aquesta obra majúscula.

Una obra que ens parla dels combats quotidians que tenim tots per viure les nostres vides, de les relacions humanes, de la mort i de les pors, de les amistats, dels nostres pares ja grans, del passat d'una generació que avui perd el treball i la capacitat de  sobreviure, i de la política populista que aprofita la misèria per crear enemics falsos i oprimir encara més als més afectats per la crisi. També ens ensenya la meravella de conviure amb una filla petita, la treballada relació amb la companya, i el valor d'un germà amb qui reviure crits de joves passats de voltes. La vida plena de clars i foscors, de tristors i joies va passant al llarg d'aquests quatre volums que també són presentats amb un sol volum complet de Norma Editorial.
Per tancar l'entrada vull destacar la relació d'en Marco amb el seu terapeuta. Una delícia.