dijous, 25 de febrer del 2016

El perro bizco


Autor: Étiienne Davodeau.
001 Ediciones. 2014.

Després d'obres amb un clar rerefons social com Los ignorantes, Rural o Lulú mujer desnuda, Davodeau  ens presenta un còmic costumista i humorístic.

Un auxiliar de sala del Museu del Louvre, Fabien, coneix a la família de la seva xicota, els Benion. Un grup de personatges excèntrics i  poca-soltes que no es tallen un pel quan han d'expressar les seves opinions, cosa que contrasta amb el caràcter moderat de Fabien. En aquesta primera trobada li mostren un quadre que porta molts anys abandonat al graner pintat per un avi de la família i que mostra un gos guenyo. Així doncs, aprofitant l'ocasió que tenen a casa una persona que treballa al Louvre, li plantegen un repte: podria exposar-se aquesta pintura al museu?

La comicitat està present en tota l'obra, sobretot en els diàlegs amb els Benion plens de ximpleries i grolleries. Així mateix, el dibuix fa un magnífic retrat d'aquests personatges.


Però, darrere del to humorístic apareix una qüestió interessant: Qui decideix si un quadre pot ser exposat o no en un museu, en aquest cas el del Louvre? Com a complement informatiu i aclaridor, al final de l'obra apareix un informe del Servei d'adquisicions del museu del Louvre on s'explica el sistema d'adquisició d'obres, qui decideix què i com.

Hem rigut molt.

dimecres, 24 de febrer del 2016

La isla de las mujeres

Dibuix i guió: Zanzim. Color:Hubert.
Dibbuks. 2015

divendres, 12 de febrer del 2016

Página negra


Guió: Frank Giroud i Denis Lapière. Dibuix: Ralph Meyer
Spaceman Books. 2014

Bona presentació per a aquesta obra en una edició en format llibre cartoné.

Una crítica literària rep l'avançament de la novel·la d'un autor estrella d'una editorial. Un novel·lista de gran èxit, però que es manté a l'anonimat. Ningú sap quina imatge té, no hi ha fotos, no va a recollir premis quan li concedeixen. Una sèrie de circumstàncies portaran a la protagonista a trobar-lo. Aquest seria un dels eixos que vertebren l'obra. Paral·lelament a aquesta història, veurem desenvolupat  l'argument de l'avançament de la novel·la, el relat d'una refugiada del Líban que surt de presó i intentarà buscar explicacions a fets del seu passat.

Página negra ens presenta aquestes dues narracions alhora, utilitzant registres de color diferents per cadascuna. Aquest recurs serveix per potenciar el guió i portar-nos a un sorprenent i confluent desenllaç.


Ens trobem davant d'una obra que darrere una factura que pot agradar a tot tipus de públic, fins i tot al no acostumat a la lectura de còmics, ens ofereix una vegada ens endinsem en la seva lectura, el descobriment d'una estructura poc convencional i l'aplicació d'una certa forma de metallenguatge.

Una mostra interessant de les confluències entre la vida i la literatura.

dimarts, 9 de febrer del 2016

El gusto del cloro



Autor: Bastien Vivès 
Diábolo Ediciones. 2010

Aquesta obra que es llegeix d'una volada se't queda ben endins per moltes raons. La principal és que descriu una aventura per la que hem passat tots en algun moment de la nostra vida. És el fràgil moment de l'enamorament. L'enamorament pur, instantani, demolidor. Aquell que et fa viure de forma molt intensa, però que et provoca la manca d'aire quan les coses no surten com desitgem.

Quasi tota l'acció passa dins d'una piscina on un noi intenta nedar millor per guarir una esquena que li dona problemes. Tots els dimecres van passant amb la normalitat acostumada fins que apareix a la piscina una noia que es converteix en el centre del món. La nedadora amb fins i tot premis de competició ensenya al nostre enamorat a millorar el seu estil d'esquena i al mateix temps es converteix en desig.

Les 132 pàgines de colors blaus turqueses desprenen l'olor a clor de les piscines i ens parlen de la fugacitat dels moments feliços, de la fragilitat de la vida, de l'amor, del desig. El francés Bastien Vivès als seus trenta anys s'ha convertit en autor admirat i valorat pel seu dibuix i el ritme quasi musical de les seves pàgines. Amb aquesta obra va guanyar el premi "Essentiel Révélation" del prestigiós Festival d'Angouleme el 2009.

Per tancar l'entrada us deixem amb la imatge de la noia que torna després d'uns dies de no assistir a la piscina i deixar al nostre noi trist i buit. Aquest "Hola" inesperat és la felicitat, és la vida.