dilluns, 28 de desembre del 2015

No puedes besar a quien quieras


Guió: Marzena Sowa. Dibuix: Sandrine Revel
Ediciones La Cúpula. 2014

L'innocent fet de l'intent d'un nen de fer un petó a una nena durant la projecció d'una pel·lícula de caràcter propagandístic en una escola d'una república socialista en els temps de Stalin és el punt de partida d'aquesta història.

A partir d'aquí es desencadenaran  tota una sèrie de mecanismes de vigilància i control de tots els moviments, fins i tot dels més íntims, de les famílies implicades.


Des d'un punt de vista infantil accedim a una descripció intimista dels personatges. Veurem com transcorren les seves vides en la societat en la qual estan immersos, dominada per la por i el silenci. Fugint dels prototips, el guió ens presentarà algun personatge amb sorpresa.

Importància destacada al dibuix de les figures dels nens. Sandrine Revel dibuixant i il·lustradora ho fa d'una manera encertadíssima. Ja va exposar a París i Bordeus en 2012 una col·lecció d'obres pictòriques sobre la infància

Una novel·la gràfica que és un document sobre un moment de la història recent de les repúbliques socialistes, explicada a través de la vida quotidiana d'uns nens que simplement intenten viure la seva infància d'una manera normal. 

divendres, 25 de desembre del 2015

Tea party


Autora: Nancy Peña
Dibbuks. 2009

Tea party  és la continuació de l'anterior obra de Nancy Peña, El gato del kimono, tot i que funcionen com obres independents. La narració transcorre en el Londres victorià on dos lords convocaran una tea party i competiran per qui serà el que portarà el millor té. El personatge principal és Victor Neville que exerceix la tasca de cookery counselor. Aquests eren els encarregats de trobar els plats més delicats i les millors receptes de cuina per confeccionar els menús més originals per a les grans cases angleses.


Vaig qüestionar-me en un principi si la lectura d'aquesta obra, m'atrauria o no. Més tard, els particulars dibuixos en blanc i negre i puntualment vermell em van atrapar. Tenen entitat pròpia com a il·lustracions en si mateixes.

La història, a poc a poc també em va seduir. Té tints de "fulletó", de novel·la d'aventures, de relat policial d'Arthur Conan Doyle, de conte màgic, ...

I Pam! De sobte vaig connectar amb l'univers personal de l'autora. Com un encanteri.

Ah! També apareix Sherlock Holmes!



Un poco de madera y acero



Autor: Chabouté.
Planeta Cómic. 2015

Un banc de fusta i acer és el protagonista d'aquesta delicada obra. El banc, un objecte inanimat, és el centre de l'acció de totes les petites històries que van succeint al voltant d'ell. Totes les accions són importants, totes són irrellevants, com la mateixa condició humana. El banc és l'únic element que sembla aliè al pas del temps, als seus cicles, a la seva imparable obstinació de marcar el principi i la fi de les coses. I dic ho sembla.

Les més de 300 pàgines en blanc i negre i sense una sola paraula passen volant, com la vida mateixa.
Un punt de trobada, un moment de descans, un lloc per pensar, per dormir, per reflexionar un instant, per tocar la guitarra o els tambors, com a refugi, com a obstacle per saltar, tot això i més és el nostre banc, un banc com qualsevol altre.

Una edició molt bona i enquadernada en tapa dura. Un luxe d'àlbum. 

Chabouté, un consagrat autor francès amb un munt dels més prestigiosos premis ens dona l'oportunitat de gaudir amb un somriure de la nostra curiosa manera de viure, d'anar i tornar, d'esperar i ser esperats, i tot sense dir una paraula. Un mestre.

dimecres, 23 de desembre del 2015

El Barret Original i la Ciutat Grisa.


Autor: David Granados Niubó.
Editorial Animallibres. 2014

Fa un temps ja vam parlar molt bé del primer àlbum del David Granados, La nau d'en Guim. Aquest segon és ben diferent i potser orientat a un públic més adult sense deixar de ser molt recomanable per als menuts.

En aquest conte el senyor Joliu intenta per tots els mitjans ser diferent de la resta, però cada intent el porta al fracàs de la confusió entre la resta de veïns de la seva ciutat, la Ciutat Grisa. Fins que un bon dia trobarà la forma de que tots el mirin, però clar en poc temps la moda tornarà a posar les coses al seu lloc. El conte acaba de la millor manera possible però no avancem el feliç final. 

El dibuix que sempre ocupa les dues planes es acompanyat per un petit text que ens explica la història del senyor Joliu. Impressió i enquadernació de tapa dura impecables per a una història que ens explica en poques línies que sovint quan volem ser tots diferents acabem sent tots iguals.

Ja estic esperant el tercer àlbum que no trigarà en publicar-se del nostre amic David. Un petit geni.   

diumenge, 20 de desembre del 2015

Vacaciones


Autor: Micoby
Ediciones Glenat. 2011

Estiu. Un càmping a la vora del mar.  Una parella de nois, una parella de noies i un altre noi que ve acompanyat pels seus pares vindran a passar-hi uns dies. Els cinc joves (preadolescents) es coneixeran, es relacionaran  i passaran plegats unes vacances d'estiu.

Tot aquest imaginari en gran part feliç que ens mostra l'autor, ens pot portar records de possibles vacances d'estiu de la nostra infantesa i ens hi pot fer sentir reflectits en algunes de les vivències dels protagonistes. Tot i que no tothom ha hagut de tenir uns estius feliços, o ni tan sols la possibilitat de realitzar unes vacances pels motius que siguin. 
   
El còmic ens parla d'aquest temps tan explosiu i de desgavell  per al nostre organisme que és el pas de nens a adolescents. Temps de descobriments, de dubtes, de ganes de viure, de primers petons i de primeres borratxeres. Moments feliços i també moments en els quals hem de començar a acceptar i assumir situacions tristes.

L'autor ens explica aquestes vacances d'una manera tranquil·la, posant especial estima en la descripció dels protagonistes. Potser fent servir uns determinats arquetips, però omplint-los de contingut. El dibuix és fresc, senzill i defineix molt be els gestos i expressions dels personatges.

Una lectura agradable per fer amb el so del mar de fons.

dijous, 17 de desembre del 2015

Fútbol. La novela gráfica


Guió: Santiago García. Dibuix: Pablo Ríos  
Astiberri Ediciones. 2014

Quan tens aquesta obra a les teves mans i encara no l'has oberta, mentre observes la seva portada, penses que  ens explicarà la història d'uns personatges que es mouran dintre de l'àmbit del futbol. Amb el recorregut narratiu propi d'una novel·la.
Només introduir-te en les seves primeres pàgines ja veus que això no serà així.

Més que una novel·la gràfica com diu el seu títol, podríem dir que es tracta d'un assaig gràfic. No hi ha un argument lineal unidireccional, sinó que com si d'una investigació es tractés, teoritza sobre diferents aspectes sorprenents d'aquest joc. Amb històries que relacionen el futbol amb l'esoterisme, la teoria dels jocs, la sexualitat, l'art, ... Amb un apropament al tema que ens revela punts de vista de vegades paranormals o místics.

El dibuix de Pablo Ríos estructurat en sis vinyetes per pàgina, creiem que d'una deliberada lletgesa, funciona per treure tot el suc a l'elaborat guió de Santiago García.

Certament interessant tant per a fanàtics del futbol, com per als que sense ser-ho vulguin apropar-se a una mirada atípica, inimaginable i desconcertant sobre aquest esport.

Una lectura que ens ha deixat amb un grau important d'astorament i perplexitat.